Li agrada però la preocupa
“En Joan preocupa (a) la Maria”. Per saber si la a hi va, diu el manual, pronominalitza la Maria. Què fem, però, quan no sabem si li preocupa o la preocupa? En català hi ha verbs tipus preocupar i tipus agradar. Si en Joan cau bé a la Maria li agrada, però si beu massa la preocupa i llavors no hi ha a davant Maria. Molestar o sorprendre són com preocupar. Importar o repugnar són com agradar. En l’evolució del català (també per pressió castellana) els tipus preocupar -i ell és el primer- van cap a agradar. Li molesta o li preocupa són errors habituals. Però el més interessant és interessar, amb un peu a cada banda. Al Fabra només era transitiu, però ara el DIEC, al costat de “Jo interesso algú (l’interesso) en una cosa”, també admet que “La cosa interessi a algú (li interessi)”. I algun dia deixarà que la bruixa que encanta el príncep també li pugui encantar.
